Teler de música

16 - QUÈ HEM FET MALAMENT?

Els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils han posat sobre la taula l'odi i la violència del terrorisme. Un plat de difícil digestió que, no ho oblidem, és àpat habitual a molts països del món. Des de l'aleshores, s'han omplert pàgines de reflexions, bona part d'elles des de l'àmbit educatiu.

I en gairebé totes apareix amb força una pregunta: què hem fet malament? Per què nois que han estat escolaritzats des de petits al nostre país, que han conviscut amb nosaltres, que eren tan"normals", són capaços d'identificar-se i combregar amb ideologies tan allunyades dels valors de la nostra societat i assassinar els seus iguals? Què hem de fer des de l'educació perquè no torni a passar?

Segurament, la pregunta no està exempta d'una certa dosi de vanitat. Si realment tot depengués de com fem les coses nosaltres (els educadors, els mestres, els pares i mares....) significaria que ho controlem tot... i això no és cert. Potser seria més modest plantejar-nos, a més de què podem haver fet malament (o potser que podriem fer millor), què ha fet molt bé algú altre. Què han ofert a aquests joves que els ha portat a renunciar a tots els principis i valors que havien après a casa (no ho oblidéssim) i a l'escola?

Des de la humilitat de qui té més preguntes que respostes, volem compartir amb vosaltres dues reflexions que ens semblen molt pertinents i que ens ajuden a orientar la nostra acció, a continuar treballant per aconseguir que el món (començant pel nostre entorn més immediat) sigui cada vegada millor.

La primera són les aportacions de Phillipe Meirieu al seu llibre Pedagogia, el deure de resistir (Rosa Sensat, 2009). En el capítol "Reconstruir l'autoritat" reflexiona sobre els processos que fan que alguns joves trobin refugi en formes d'autoritat-influència que exigeixen fidelitat i obediència cega, per contraposició a les autoritats que basen la seva legitimat en el bé comú i, justament per això, són (i han de ser) qüestionables. Us en deixem un resum:

La segona, són les paraules de Wafa Marsi, que havia estat mediadora a Ripoll i coneixia bé els terroristes i les seves famílies, en una entrevista al programa "El intermedio" de La Sexta TV. Les seves reflexions, carregades de sentit comú i anàlisi crítica, reforcen les idees de Meirieu en aquest cas.

Des d'El Teler de Música tenim el convenciment que ens cal continuar treballant per formar ciutadans i ciutadanes crítics i responsables; persones felices i capaces d'emocionar-se; infants i joves que tinguin l'oportunitat de viure experiències educatives que els ajudin a desenvolupar-se plenament. Acompanyar-los i ajudar a construir un "nosaltres" en el que tothom hi tingui cabuda i tothom s'hi senti reconegut; un projecte col·lectiu en el que el bé comú sigui la fita.

Us convidem a fer plegats aquest camí, educant per la pau i la convivència.

I TU, QUÈ N'OPINES?