34 - REFLEXIONS SOBRE L'AVALUACIÓ FORMADORA: AUSTIN'S BUTTERFLY
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Noviembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2283
01/11/2021
Com ja hem compartit amb vosaltres a l'apartat d'Avaluació d'El Teler de Música, entenem l'avaluació com una part fonamental del procés d'aprenentatge, i fem nostres les propostes de Neus Sanmartí sobre la perspectiva d'avaluar per aprendre.
Segons Sanmartí, l'avaluació té una doble dimensió:
- Reguladora de l'aprenentatge, per tant, orientada a identificar i superar les dificultats en el procés d'aprenentatge. Aquest tipus d'avaluació serà formativa quan som els docents qui, majoritàriament, prenem les decisions sobre aquest procés. I formadora, quan són els aprenents qui pren majoritàriament les decisions.
- Valorativa, en la mesura que ha de permetre valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'Avaluació per Aprendre (AxA) és un tipus d'avaluació formadora que es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada desitjat. Es basa en la idea que, per tal que els aprenentatges siguin més efectius, cal que els aprenents:
- Entenguin clarament allò que s'espera que aprenguin.
- Rebin un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.
- S'involucrin en les tasques escolars: prendre decisions sobre els passos a seguir, ser conscients dels errors i autoregular-se.
Però... com portem a la pràctica tot això? Com ho traslladem a la realitat de l'aula?
Us convidem a veure un exemple clar i simple d'una pràctica d'avaluació formadora fantàstica que pot ajudar-nos a contestar aquestes preguntes: la papallona d'Austin.
AUSTIN'S BUTTERFLY
No us sembla que després d'aquest exemple és més fàcil plantejar l'avaluació formadora a l'aula? Ens hi posem?
I TU, QUÈ N'OPINES?
33 - PROFESSIONALITZAR L'OFICI D'ENSENYAR (P. Perrenoud)
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Septiembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2171
01/09/2021
Comencem el curs amb ganes, amb empenta, amb energies renovades.... Però amb un escenari que no és, ni de bon tros, el que voldríem! Tot i que gràcies a la vacunació encarem el nou curs amb menys inseguretats i menys por que l'anterior, és evident que encara no recuperarem la normalitat pre-pandèmia (de fet, ni tan sols sabem si mai tornarem a recuperar-la). La pandèmia de la COVID19 ha estat, segurament, un dels reptes més importants que ens ha tocat viure com a docents (i com a ciutadans i ciutadanes!). Ens ha forçat a revisar i replantejar la nostra acció i les nostres pràctiques; ens ha fet canviar l'organització, els espais, les rutines; ha fet trontollar la nostra normalitat, les nostres creences; ha canviat les relacions i les formes de relacionar-se. I hem buscar recursos, respostes i solucions fins i tot sota les pedres per poder-nos-hi anar adaptant!
Aquesta feina d'adaptació, però, ni comença ni acaba amb una pandèmia. Perquè el dia a dia de l'educació està farcit de situacions que contínuament generen dubtes, reptes i necessitat d'adaptació. La tasca docent, l'ofici d'ensenyar, l'educació, no és una feina fàcil i requereix una evolució constant (també abans i després de la pandèmia).
Francesc Carbonell, a La reconversió de l'ofici d'educar, recuperava un acudit clàssic: "Amb institucions i metodologies inventades al segle XIX, professionals del segle XX intenten educar ciutadans i ciutadanes del segle XXI"
Així doncs, com hem de ser els professionals que eduquem els ciutadans i ciutadanes del s.XXI (amb pandèmies, canvi climàtic, desigualtats creixents i tot el que hagi de venir)?
Us volem convidar a reflexionar sobre aquesta qüestió compartint algunes aportacions del sociòleg suís Philippe Perrenoud, al seu llibre Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar.
Ensenyar: un ofici o una professió? Professionalitzar l'ofici
Todas las profesiones son oficios, mientras que no todos los oficios son profesiones. El uso anglosajón concede el esttus de profesión a oficios muy determinados: aquellos en los que no es oportuno, ni tampoco posible, dictar a quienes lo ejercen, en aspectos concretos, sus procedimientos de trabajo y sus decisiones. La actividad de un profesional, entendido como tal, está gobernada básicamente por unos objetivos (...) y una ética. Se da por sentado que un profesional reúne las competencias del creador y las del ejecutor (...). No tiene un conocimiento previo de la solución a los problemas que emergerán de su práctica habitual y cada vez que aparece uno tiene que elaborar esta solución sobre la marcha, a veces bajo presión y sin disponer de todos los datos para tomar una decisión sensata. Pero todo ello sería imposible sin un saber amplio, saber académico, saber especializado y saber experto. (...) La formación, inicial y permanente, (...) no sólo puede contribuir a aumentar sus saberes y el saber hacer, sino también a transformar su identidad (Blin, 1997), su relación con el saber (Charlot, 1997), con el aprendizaje, con los programas, su visión de la cooperación y de la autoridad y su sentido ético, en definitiva, a facilitar la aparición de un oficio nuevo que ya defendía Meirieu (1990b).
Què és la pràctica reflexiva en educació?
La autonomía y la responsabilidad de un profesional no se entienden sin una gran capacidad de reflexionar en la acción y sobre la acción. (...) Es necesario distinguir entre la postura reflexiva del profesional y la reflexión episódica de cada uno en su quehacer. Para dirigirse hacia una verdadera práctica reflexiva, es necesario que esta postura se convierta en algo casi permanenete y se inscriba dentro de una relación analítica con la acción que se convierte en algo relativamente independiente de los obstáculos que aparecen o de las decepciones. Una práctica reflexiva supone una postura, una forma de identidad o un habitus.Com formar-nos en la pràctica reflexiva?
Formar a buenos principiantes es, precisamente, formar de entrada a gente capaz de evolucionar, de aprender con la experiencia, que sean capaces de refelexionar sobre lo que querían hacer, sobre lo que realmente han hecho y sobre el resultado de ello. (...) Todo el mundo reflexiona para actuar, durante y después de la acción, sin que esta reflexión provoque sistemáticamente aprendizajes. Repetimos los mismos errores y damos prueba de nuestra estrechez de miras porque nos falta lucidez, valor y método. Hay quien tiene una capacidad sin límites para rechazar la responsabilidad de todo lo que vemos que funciona mal en los demás, de cualquier suceso o de falta de "suerte"; otros, al contrario, se acusan de todas las incompetencias y confiesan a todos su culpa. Ninguna de estas actitudes contribuye a una práctica reflexiva, ninguna promueve un verdadero trabajo de análisis, sin complacencias, sin justificarse o denigrarse. El reto estriba en proporcionar a la vez actitudes, habitus, saber hacer, en el método y en las posturas reflexivas. También es importante, a partir de la formación incial, crear los lugares para el análisis de la práctica, de mestizaje de las aportaciones y de reflexión sobre la forma cómo pensamos, decidimos, comunicamos y reaccionamos en una clase. Y también contar con lugares, quizá los mismos, para el trabajo sobre uno mismo, sobre los propios miedos y las emociones, para favorecer el desarrollo de la persona y de su identidad.
Els reptes (nous i vells) que encarem diàriament requereixen respostes complexes i ajustades a cada situació i cada context. Respostes que cadascun de nosaltres ha de ser capaç de generar, a partir dels coneixements previs, l'experiència, l'anàlisi crítica, el treball en equip, el compromís i la professionalitat. La pràctica reflexiva que proposa Perrenoud ens sembla fonamental per esdevenir els professionals de l'educació del s. XXI.
I TU, QUÈ N'OPINES?
Voleu conèixer altres aportacions d'aquest autor? Us deixem alguns enllaços que us poden interessar:
- Llibres i articles (en castellà)
- Diez nuevas competencias para enseñar (P. Perrenoud)
- El blog de Perrenoud
31 - RESILIÈNCIA: PREMIS CONCA 2020
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 07 Enero 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 1770
07/01/2021
"La cultura és patrimoni de la humanitat i generar-la és patrimoni de la comunitat"
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura 2020 el projecte musical de Xamfrà, juntament amb la cantant Maria del Mar Bonet, la residència de treball per a artistes i investigadors Centre d'Art i Natura de Farrera (CAN), la directora i guionista de cinema Carla Simón i la companyia de teatre Tricicle. Segons el Plenari del CoNCA, "una expressió magnífica de qualitat, prestigi, passió i professionalitat".
Celebrem el reconeixement obtingut per Xamfrà i felicitem tots els companys i companyes que cada dia tiren endavant el projecte amb il·lusió i perseverança. Però també volem adreçar un agraïment sincer a totes les persones que, amb la vostra subscripció a El Teler o participant en les nostres formacions, ens ajudeu a donar-hi suport.
Una de les novetats d'aquesta darrera edició dels Premis és la voluntat de contribuir a la difusió dels artistes i projectes guardonats al llarg de tot l'any. Compartim amb vosaltres el documentar "Resiliència" que ens permet conèixer una més les persones i projectes guardonats:
Us convidem a reflexionar sobre alguns dels conceptes o nocions que hi apareixen. Com els integrem en la nostra pràctica artística? I en la nostra pràctica educativa? També abordem la cultura des d'aquest esperit de resiliència?
I TU, QUÈ N'OPINES?
32 - LA IMPORTÀNCIA D'UN COR
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Febrero 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2052
01/02/2021
Potser ja heu tingut ocasió de sentir les paraules de John Rutter sobre la importància del cant coral. Si no, només necessiteu 3 minuts per veure'l.
VÍDEO: THE IMPORTANCE OF CHOIR (John Rutter)
No canteu en cap cor? Encara no heu muntat una coral al vostre centre?
Quan trigareu a fer-ho?
I TU, QUÈ N'OPINES?
30 - LLIÇONS DE POLÍTICA: L'ADÉU DE PEPE MUJICA
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Noviembre 2020
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 1880
01/11/2020
El senador José Mujica (Pepe Mujica), senador del partit Front Ampli uruguaià i president de la República entre 2010 i 2015 ha deixat recentment al seu càrrec de senador als 85 anys. Aquesta figura, referent mundial d'una manera diferent de fer política, conegut popularment com "el president més pobre del món" (havent destinar el 90% del seu sou a causes benèfiques, i adoptant un estil de vida auster) es va acomiadar amb un discurs que és una autèntica lliçó de política. D'una política que parla dels efectes "estupiditzants" de l'odi, de la necessària proximitat amb el poble, de la llibertat, de la felicitat, de la necessitat de canvi, de construir el futur:
Soy pasional, pero en mi jardín, hace décadas que no cultivo el odio. Porque aprendí una dura lección que me impuso la vida: que el odio termina "estupidizando". La polícia es la lucha por la felicidad humana, aunque suene a quimera. Triunfar en la vida no es ganar. Triunfar en la vida es levantarse y volver a empezar cada vez que uno cae.Us convidem a escoltar i a reflexionar sobre les seves paraules, compartint amb vosaltres diversos vídeos. En primer lloc, una versió abreujada del discurs de comiat (5'12''):
La versió íntegra del mateix discurs (10'16''):
I, per si disposeu de més temps i us ve de gust escoltar i conèixer una mica millor el pensament d'aquest polític singular, us proposem també el visionat d'alguns reportatges:
Entrevista feta per Ricard Ustrell al programa "Quatre Gats" de TV3 (49'40'') Una sèrie de vídeos sobre el programa que li va dedicar Jordi Évole a Salvados Jose's Interview (Human)
Pepe Mujica és per a nosaltres un exemple de política i un exemple de vida. Un personatge que ens convida a la reflexió i a pensar que, realment, un altre món és possible.
I TU, QUÈ N'OPINES?
