Teler de música

01/02/2023

Quin és el paper de les expectatives dels i les docents sobre l'alumnat? Realment condicionen les seves oportunitats? La teoria de l'Efecte Pigmalió, desenvolupada per Rosenthal i Jacobon a la seva obra Pigmalió a l'aula (1968), afirma que les expectatives del professorat condicionen i modifiquen, en positiu o en negatiu, els resultats de l'alumnat. I sembla que la recerca ho ratifica, o almenys aquesta és la conclusió que podem treure de l'anàlisi que fa Marc Lafuente a "Són efectius els programes que intervenen en les expectatives del professorat envers el seu alumnat?".

La Marta Casas, antropòloga especialitzada en educació intercultural i educació inclusiva, i coordinadora d'El Teler de Música, reflexiona sobre el paper que tenim els i les docents en un article publicat al butlletí del programa Recerca i Acció de la Fundació Bofill:

Us convidem a llegir l'article i a dir-hi la vostra:

01/12/2022

El passat dia 21 de novembre, Xamfrà va recollir la medalla d'or de l'Academia de las Artes Escénicas de España, a Madrid. Una distinció que ha estat tota una sorpresa i un reconeixement de primera magnitud. Celebrem amb orgull aquest reconeixement i us convidem a escoltar les paraules de l'Ester Bonal a la gala d'entrega:

Lorca decía: "si estoy hambriento, dadme medio pan y un libro". Xamfrà somos los del libro

01/10/2022

Fa uns dies, el magazín virtual Catorze compartia a les xarxes el deliciós curtmetratge Farmony, de Juiyoon June Park, i l'introduïa dient que "fins i tot la nota que desentona té el seu lloc al pentagrama i al món".

Nosaltres no ens hem pogut estar de veure-hi, més enllà de la metàfora, un reflex molt realista de com plantegem la inclusió a través de la música. Com altres llenguatges artístics (aquells en els que el producte és en si mateix una pràctica, i no pas un objecte*), la música presenta unes característiques que admeten i faciliten la integració dels elements diferents dins un tot harmònic, generant un espai privilegiat per a la inclusió de la diversitat, de totes les diversitats. Tothom pot tenir cabuda en un cor, en un conjunt instrumental, en un grup de dansa... Perquè la diferència és enriquidora i perquè totes les aportacions són complementàries i sumen en l'experiència artística.

Però encara volem anar una mica més enllà: no és només que acceptem que, potencialment, tothom pugui tenir cabuda en l'experiència musical. És que pensem que tothom ha de tenir-hi cabuda! Perquè, com s'assenyala a la publicació "Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable", dins el marc del projecte Educació 360 d'educació a temps complet, "les arts en l'educació tenen impacte individual i col·lectiu, condicionen la vida en societat de les persones i beneficien especialment les persones d'entorns desafavorits" i, per això, cal garantir l'accés a la pràctica artística per garantir els drets culturals.

Incloure tot l'alumnat, tots els infants, tots els adolescents i joves, tothom, en la pràctica musical no és només una opció viable. És un exercici de justícia social, necessari per garantir el dret a la pràctica artística.

Aquest és el punt de partida de Xamfrà, de com plantegem l'educació musical a El Teler de Música i a altres experiències en les que treballem... i en les que treballen moltes altres persones al nostre país. És el cas d'una inciativa que ens ve de gust compartir i reconèixer des d'aquí: l'Orquestra Inclusiva de la UVic, un projecte que val la pena conèixer. Us en deixem un tastet:

*A Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable, s'assenyala que els "llenguatges artístics en què el producte artístic és en si mateix una pràctica (a diferència d'altres en què el producte artístic és un objecte), i que incloguin la dansa, la música, el teatre i el circ, entre altres expressions artístiques (...) presenten uns trets concrets amb valor educatiu específic: el component performatiu en un lloc i moment determinat (l'aquí i l'ara), l'activitat en grup i al coralitat del resultat, i el procés artístic" (p.6)

01/03/2022

La guerra irromp a Europa amb l'atac de Rússia a Ucraïna, i ens acosta la realitat que tants països viuen a la resta del món: la violència, la destrucció, la por, el dolor. Totes les guerres importen. Totes les vides importen. Tenir-la a prop ens hauria de fer pensar en el valor de la vida, de la llibertat, i en la importància de prendre partit i comprometre'ns amb la pau. Perquè la pau no pot donar-se per feta: s'ha de construir, s'ha de mantenir i s'ha d'educar.

Des d'El Teler de Música tenim clar el nostre compromís amb la pau i us volem animar a treballar sempre els valors que la promouen. Però no de forma puntual, quan esclata un conflicte armat, quan se'ns fa present a tots els mitjans de comunicació i xarxes socials, sinó sempre, de forma continuada. Perquè només educant per la pau construirem una societat més justa. I perquè fer-ho és una responsabilitat de tots i totes les professionals de l'educació. I perquè la música és eina una fonamental per a la pau.

Avui, recordem l'Himne per la Pau que Pau Casals va composar per a l'ONU l'any 1971. Us convidem a escoltar-lo i a llegir-ne la lletra. Un missatge que més de 50 anys després, segueix vigent i és necessari recordar.

LLETRA DE L'HIMNE (EN ANGLÈS I EN CATALÀ)

Tan de bo la pau torni a Ucraïna i a tots els països que pateixen conflictes armats. Tan de bo tots els infants del món puguin créixer en pau. Tan de bo amb la música puguem contribuir-hi, ni que sigui una mica.

Si voleu trobar propostes d'El Teler per treballar els valors de la pau, podeu fer una cerca a la nostra pàgina amb el cercador de continguts: Valors / Pau i justícia. Aquestes són algunes de les propostes publicades fins ara:

• 8-10 - Diàlegs i discussions musicals, 
• 10-12 - Beethoven: sons del silenci, Senzeninah - Cançons per la pau, Singing all together
• 12-14 - Blues, un vehicle musical per expressar-nos, Cançons per la pau: el desertor, Mirades... musicals, Pau Casals, música per la pau
• 14-16 - Beethoven i Europa, De què parlen les cançons? (2) Guerres, tristes guerres, De què parlen les cançons? (3) Crítica política, Imagine de John Lenon, Moving: per a què ens movem?

 TU, QUÈ N'OPINES?

06/01/2022

Comencem any en una situació molt pitjor de la que ens figuràvem. La irrupció de la variant omicron de la covid-19 ens ha destarotat els plans, ens ha esguerrat les festes... i dilluns tornem a les aules! Teníem l'esperança de poder començar a treure mascaretes, de no haver de tornar a confinar cap grup, d'anar recuperant la normalitat de mica en mica... I tot se n'ha anat en orris, com si tornéssim a la casella de sortida.

Reprendre el curs en aquestes condicions, no és fàcil. Però hem de ser conscients que el desànim, lògic i compartit, no és un bon company de viatge a l'aula de música. Perquè ja us hem dit moltes vegades que la passió és un ingredient fonamental per fer bé la nostra feina, com també ho són la il·lusió, les ganes, l'alegria... i si ens deixem vèncer pel desànim, perdem tots aquests elements.

Forma part de la nostra feina, com a professionals de l'educació, vetllar pel nostre benestar anímic. Ja sabem que no és fàcil girar la truita i que a vegades costa tenir l'energia de plantejar segons quines activitats davant el grup. Però, com un peix que es mossega la cua, la passió que nosaltres posem a l'aula ens retorna amb l'energia positiva dels nostres infants i adolescents quan canten, ballen, toquen, piquen, juguen i riuen. Si som capaces del petit gest que suposa respirar profundament, somriure, badar la boca i començar una cançó o convidar a ballar, la resta anirà venint.

El nostre desig per al 2022: que siguem capaces de lluitar contra el desànim i mantenir la passió en la nostra feina. La nostra recomanació: el petit exercici de mirar sempre la part positiva del que tenim. Fer-se un tip de riure amb els Monty Python i escoltar la seva cançó "Always look at the bright side of life", de la pel·lícula Life of Brian sempre és una bona manera de començar l'any! 

CUIDEM-NOS! 

 TU, QUÈ N'OPINES?

01/11/2021

Com ja hem compartit amb vosaltres a l'apartat d'Avaluació d'El Teler de Música, entenem l'avaluació com una part fonamental del procés d'aprenentatge, i fem nostres les propostes de Neus Sanmartí sobre la perspectiva d'avaluar per aprendre. 

Segons Sanmartí, l'avaluació té una doble dimensió:

• Reguladora de l'aprenentatge, per tant, orientada a identificar i superar les dificultats en el procés d'aprenentatge. Aquest tipus d'avaluació serà formativa quan som els docents qui, majoritàriament, prenem les decisions sobre aquest procés. I formadora, quan són els aprenents qui pren majoritàriament les decisions.
• Valorativa, en la mesura que ha de permetre valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'Avaluació per Aprendre (AxA)  és un tipus d'avaluació formadora que es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada desitjat. Es basa en la idea que, per tal que els aprenentatges siguin més efectius, cal que els aprenents:

• Entenguin clarament allò que s'espera que aprenguin.
• Rebin un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.
• S'involucrin en les tasques escolars: prendre decisions sobre els passos a seguir, ser conscients dels errors i autoregular-se.

Però... com portem a la pràctica tot això? Com ho traslladem a la realitat de l'aula?

Us convidem a veure un exemple clar i simple d'una pràctica d'avaluació formadora fantàstica que pot ajudar-nos a contestar aquestes preguntes: la papallona d'Austin.

AUSTIN'S BUTTERFLY

No us sembla que després d'aquest exemple és més fàcil plantejar l'avaluació formadora a l'aula? Ens hi posem?

I TU, QUÈ N'OPINES?