Teler de música

23/04/2020

L’any 2005, la Brukner Akademie Orchester va interpretar a Munich la Setena Simfonia de Xostakòvitx, coneguda com la simfonia Leningrad, dirigida per Jordi Mora. En un dels assajos, un dels contrabaixistes es va aixecar i es va adreçar al director. Li va dir que tenia un missatge que volia compartir amb tota l’orquestra i li va demanar que l’ajudés a traduir-lo per a tots aquells músics que no parlaven alemany. Els va explicar, emocionat, que se sentia molt feliç de poder estar tocant aquesta peça de Xostakòvitx a Munic, perquè la seva àvia, russa, li havia explicat en diverses ocasions que ella havia assistit a l’estrena de la simfonia a la Filharmònica de Leningrad l’any 1942. Era una de les supervivents del tràgic setge que va patir la ciutat (actualment Sant Petersburg) a mans de l’exèrcit nazi i recordava vivament l’estrena, amb la ciutat assetjada.

Montserrat Roig, al seu llibre “L’agulla daurada” sobre el setge de Leningrad (un llibre molt recomanable que no només ens acosta a aquest episodi tràgic de la Segona Guerra Mundial, sinó també a la realitat de la URSS l’any 1980, en plena Guerra Freda) hi dedica un capítol: “Història d’una simfonia”. Explica les circumstàncies de la creació de la simfonia i com va convertir-se en un símbol de la resistència contra l’ocupació alemanya:

El percussionista Marc Casas, l’any 2005 assistia a aquell assaig de la Brukner Akademie Orchester: tocava la caixa, amb un ostinato sobre el que es repeteix una melodia de marxa durant tot el primer moviment, una estructura que recorda el bolero de Ravel, i que es coneix com el “tema de la invasió” (podeu sentir-lo aquí). Després de les paraules del company contrabaixista, la Setena de Xostakòvitx es va convertir en una peça plena de càrrega emotiva per a tota l’orquestra. Anys més tard, aquesta va ser precisament la peça que va triar per fer-ne un arranjament per a conjunt de percussió, que va ser interpretada a la trobada de percussió de les escoles de música de Catalunya (podeu veure’n el vídeo aquí) i que trobareu penjat als repertoris d’El Teler de Música.

Tot i l’excepcionalitat del moment que estem vivint a causa de la pandèmia del covid-19, estem molt lluny de la situació de confinament que podia suposar l’estat de setge de Leningrad, com de qualsevol altra situació de conflicte bèl·lic o de crisi humanitària, i seria completament irresponsable establir comparacions. Però sí que l’actual situació es ha portat a reflexionar, juntament amb els companys i companyes de Xamfrà i d'Educarts, entorn de la música en situacions de privació de llibertat. I per això l’oferiment d’en Marc Casas per compartir el seu arranjament a través d’El Teler de Música, encaixa ara amb les propostes didàctiques que estem preparant per publicar a partir del mes de maig: propostes pensades per fer des del confinament i que ens ajuden a reflexionar, justament, sobre la manca de llibertat en diferents situacions i contextos.

La situació de confinament, ens ha ajudat a posar en valor algunes coses que formaven part de la nostra quotidianitat i que, de sobte, han deixat de ser possibles: sortir al carrer, fer el camí de l'escola, seure una estona al banc de la plaça, badar mirant aparadors, sortir a fer una passejada o a córrer... Però al nostre entorn hi ha persones que ja eren conscients del valor d’aquestes petites llibertats, persones que pateixen altres tipus de “confinaments” molt més difícils: a causa de malalties, d’ingressos hospitalaris llargs, de limitacions greus de mobilitat, de manca de llibertat pel compliment de penes penitenciàries...

Tan de bo tota la sensibilitat, tota la consciència que posem ara sobre les dificultats que tenen alguns alumnes i les seves famílies per superar aquesta situació temporal de privació de llibertat, tota la voluntat per proveir efectivament d’igualtat d’oportunitats tots els infants i adolescents... es mantinguin després del confinament. Es mantinguin a les aules, i es mantinguin també per a aquells i aquelles que no podran tornar a les escoles i instituts quan les obrim de nou. Tan de bo tot el que haguem après ara ens serveixi per millorar el que vingui després. I tan de bo la música sigui l’eina que fem servir per acompanyar-nos-hi.

I TU, QUÈ N'OPINES?

01/04/2020

En aquests dies estranys de confinament a causa de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del COVID-19, s'han bolcat a les xarxes centenars, milers d'articles, propostes i recursos per donar resposta a les necessitats i interrogants que es plantegen des de l'àmbit de l'educació. Quin ha de ser el paper de l'escola en aquests moments? Com garantim la igualtat d'oportunitats si plantegem una educació online en un món dividit per la bretxa digital? Quina mena de recursos i activitats han d'oferir els centres educatius al seu alumnat, per continuar fent un treball competencial? Com convertir la llar i la família en un espai educatiu (si no és que ja ho era!)? Quin ha de ser el paper de les mares, els pares, els referents adults en aquest moment? S'ha de donar per filanitzat el curs? Caldrà recuperar les setmanes perdudes d'alguna manera (si és que s'han perdut...)?

Hem llegit i hem estat d'acord o en desacord amb moltes de les reflexions i propostes publicades. Però hi ha un article que ens ha agradat especialment i que volem compartir amb tots vosaltres. L'article de la Dolors Feixas, una mestra d'educació infantil de l'Escola Cooperativa El Puig d'Esparreguera, publicat a la revista Catorze. Una sàbia reflexió sobre el que és realment important en educació:

PERDRAN EL CURS?

I TU, QUÈ N'OPINES?

01/02/2020

Estem de nou d'enhorabona pel darrer premi atorgat a Xamfrà: el Premi Solidaritat 2019, de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Es tracta d'un premi destinat a reconèixer persones, col·lectius i entitats que hagin destacat per la seva lluita pels drets humans a Catalunya. 

"Estem una mica aclaparats perquè és un reconeixement que es relaciona directament amb els drets humans. Ens emociona que considerin que una entitat com la nostra, que treballa a través de la cultura, sigui mereixedora d'aquest guardó i li donem molt de valor."

Efectivament, aquest reconeixement és un estímul per continuar treballant des de Xamfrà, i també des d'El Teler de Música, segons els principis i valors educatius de la Fundació L'Arc. Perquè aquesta és la nostra manera de construir una societat més justa i un futur millor.

"Nosaltres tenim clar que el que fem ajuda a les persones. I això es tradueix en justícia i compliment de drets. Totes les constitucions parlen del benestar de la població, però hauríem de començar a concretar què vol dir això: no sentir-se sol, saber que tens dret a participar en la vida cultural, ser proactiu i poder entrar i sortir de la comunitat perquè tens les portes obertes... això també és benestar i entitats com Xamfrà contribueixen al fet que es pugui produir."

Compartim amb vosaltres l'entrevista feta per Xarxanet a l'Ester Bonal, directora de Xamfrà i d'El Teler de Música:

ESTER BONAL: "EL JOVENT ENS RECLAMA MÉS PROJECTES COM XAMFRÀ"

I també la imatge renovada de Xamfrà, amb un nou logo:

GRÀCIES PER AJUDAR-NOS A FER-HO POSSIBLE! 

I TU, QUÈ N'OPINES?

01/12/2020

En aquesta ocasió volem compartir amb vosaltres l'article de Jaume Carbonell publicat al Diari de l'Educació sobre Xamfrà. Ens sembla una bona manera de convidar-vos a conèixer el nostre projecte a través de la seva mirada...

XAMFRÀ: UN ESPAI SOCIOEDUCATIU PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL AMB MÚSICA, DANSA I TEATRE

“La música és un patrimoni comú de la comunitat que genera benestar a totes les persones. La portem a l’estómac, forma part de la nostra quotidianitat i a través d’ella es generen diverses emocions i valors. La música obre la possibilitat de meravellar, de fer-te vibrar, independentment de la cultura i de la situació social. Perquè aquesta vibració és transversal”

Ester Bonal, directora de Xamfrà, 

I TU, QUÈ N'OPINES?

Fa pocs dies el sociòleg Xavier Bonal ha publicat una interessant reflexió sobre la segregació social a l'escola pública a partir dels mecanismes d'elecció escolar, o els efectes no desitjats de l'atracció que exerceixen determinades escoles sobre les classes mitjanes: l'exclusivitat i l'exclusió. Us convidem a llegir-lo  (El País.cat, 28/08/2019):

La reflexió sobre les desigualtats i la segregació escolar ens sembla un tema molt interessant. Per aprofundir-hi una mica més, també us recomanem la lectura de l'informe de Miquel Àngel Alegre publicat per la Fundació Jaume Bofill i Ivàlua, dins la col·lecció "Què funciona en educació":

Creiem que aquest és un debat fonamental que cal plantejar, i que la segregació escolar és un dels principals reptes educatius i socials al nostre país. La qualitat educativa, la innovació, l'excel·lència, no poden ser només per a alguns. L'equitat ha de continuar essent la principal fita de qualsevol esforç per a la millora o la innovació educativa. I des d'El Teler de Música volem contribuir a la lluita contra les desigualtats educatives amb propostes didàctiques que estan pensades per a tots els i les alumnes. Perquè creiem fermament en el dret de tots els infants i adolescents a una educació musical de qualitat.

Us convidem a unir-vos al club dels i les que creiem que una societat més justa és possible i que estem disposats i disposades a aportar el nostre gra de sorra des de l'educació per aconseguir-ho. Bon inici de curs! :)

I TU, QUÈ N'OPINES?

El passat mes d'abril, dues grans pedagogues musicals van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona: la Ma.Dolors Bonal i l'Assumpció Malagarriga. Totes dues, amb trajectòries destacades en l'educació musical al nostre país i amb el seu exemple com a dones i com a educadores, són referents per a nosaltres, puntals del nostre projecte.

Volem compartir amb vosaltres les seves paraules. Les paraules de dues mestres que conviden a la reflexió i ens serveixen d'estímul i guia per continuar treballant.

"L´educació a través  de l’Art  i de la Música,  en concret, ens  condueix  a saber escoltar, a saber mirar, i a  saber  estimar."

Paraules de Ma. Dolors Bonal

"Amb els meus 44 anys de feina he après que els nens són transformadors"

Paraules d'Assumpció Malagarriga

I això és el què feu vosaltres avui aquí, alcaldessa, comissionat de cultura, consistori, família, amics, companys, ciutat, país, ens esteu acompanyant, ens feu sentir bé, ens feu lluir fins al final. Gràcies per reconèixer pública i oficialment la nostra feina quotidiana de cada dia."

Dolors Bonal i Assumpció Malagarriga, 29/04/2019

I TU, QUÈ N'OPINES?