32 - LA IMPORTÀNCIA D'UN COR
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Febrero 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2074
01/02/2021
Potser ja heu tingut ocasió de sentir les paraules de John Rutter sobre la importància del cant coral. Si no, només necessiteu 3 minuts per veure'l.
VÍDEO: THE IMPORTANCE OF CHOIR (John Rutter)
No canteu en cap cor? Encara no heu muntat una coral al vostre centre?
Quan trigareu a fer-ho?
I TU, QUÈ N'OPINES?
33 - PROFESSIONALITZAR L'OFICI D'ENSENYAR (P. Perrenoud)
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Septiembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2196
01/09/2021
Comencem el curs amb ganes, amb empenta, amb energies renovades.... Però amb un escenari que no és, ni de bon tros, el que voldríem! Tot i que gràcies a la vacunació encarem el nou curs amb menys inseguretats i menys por que l'anterior, és evident que encara no recuperarem la normalitat pre-pandèmia (de fet, ni tan sols sabem si mai tornarem a recuperar-la). La pandèmia de la COVID19 ha estat, segurament, un dels reptes més importants que ens ha tocat viure com a docents (i com a ciutadans i ciutadanes!). Ens ha forçat a revisar i replantejar la nostra acció i les nostres pràctiques; ens ha fet canviar l'organització, els espais, les rutines; ha fet trontollar la nostra normalitat, les nostres creences; ha canviat les relacions i les formes de relacionar-se. I hem buscar recursos, respostes i solucions fins i tot sota les pedres per poder-nos-hi anar adaptant!
Aquesta feina d'adaptació, però, ni comença ni acaba amb una pandèmia. Perquè el dia a dia de l'educació està farcit de situacions que contínuament generen dubtes, reptes i necessitat d'adaptació. La tasca docent, l'ofici d'ensenyar, l'educació, no és una feina fàcil i requereix una evolució constant (també abans i després de la pandèmia).
Francesc Carbonell, a La reconversió de l'ofici d'educar, recuperava un acudit clàssic: "Amb institucions i metodologies inventades al segle XIX, professionals del segle XX intenten educar ciutadans i ciutadanes del segle XXI"
Així doncs, com hem de ser els professionals que eduquem els ciutadans i ciutadanes del s.XXI (amb pandèmies, canvi climàtic, desigualtats creixents i tot el que hagi de venir)?
Us volem convidar a reflexionar sobre aquesta qüestió compartint algunes aportacions del sociòleg suís Philippe Perrenoud, al seu llibre Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar.
Ensenyar: un ofici o una professió? Professionalitzar l'ofici
Todas las profesiones son oficios, mientras que no todos los oficios son profesiones. El uso anglosajón concede el esttus de profesión a oficios muy determinados: aquellos en los que no es oportuno, ni tampoco posible, dictar a quienes lo ejercen, en aspectos concretos, sus procedimientos de trabajo y sus decisiones. La actividad de un profesional, entendido como tal, está gobernada básicamente por unos objetivos (...) y una ética. Se da por sentado que un profesional reúne las competencias del creador y las del ejecutor (...). No tiene un conocimiento previo de la solución a los problemas que emergerán de su práctica habitual y cada vez que aparece uno tiene que elaborar esta solución sobre la marcha, a veces bajo presión y sin disponer de todos los datos para tomar una decisión sensata. Pero todo ello sería imposible sin un saber amplio, saber académico, saber especializado y saber experto. (...) La formación, inicial y permanente, (...) no sólo puede contribuir a aumentar sus saberes y el saber hacer, sino también a transformar su identidad (Blin, 1997), su relación con el saber (Charlot, 1997), con el aprendizaje, con los programas, su visión de la cooperación y de la autoridad y su sentido ético, en definitiva, a facilitar la aparición de un oficio nuevo que ya defendía Meirieu (1990b).
Què és la pràctica reflexiva en educació?
La autonomía y la responsabilidad de un profesional no se entienden sin una gran capacidad de reflexionar en la acción y sobre la acción. (...) Es necesario distinguir entre la postura reflexiva del profesional y la reflexión episódica de cada uno en su quehacer. Para dirigirse hacia una verdadera práctica reflexiva, es necesario que esta postura se convierta en algo casi permanenete y se inscriba dentro de una relación analítica con la acción que se convierte en algo relativamente independiente de los obstáculos que aparecen o de las decepciones. Una práctica reflexiva supone una postura, una forma de identidad o un habitus.Com formar-nos en la pràctica reflexiva?
Formar a buenos principiantes es, precisamente, formar de entrada a gente capaz de evolucionar, de aprender con la experiencia, que sean capaces de refelexionar sobre lo que querían hacer, sobre lo que realmente han hecho y sobre el resultado de ello. (...) Todo el mundo reflexiona para actuar, durante y después de la acción, sin que esta reflexión provoque sistemáticamente aprendizajes. Repetimos los mismos errores y damos prueba de nuestra estrechez de miras porque nos falta lucidez, valor y método. Hay quien tiene una capacidad sin límites para rechazar la responsabilidad de todo lo que vemos que funciona mal en los demás, de cualquier suceso o de falta de "suerte"; otros, al contrario, se acusan de todas las incompetencias y confiesan a todos su culpa. Ninguna de estas actitudes contribuye a una práctica reflexiva, ninguna promueve un verdadero trabajo de análisis, sin complacencias, sin justificarse o denigrarse. El reto estriba en proporcionar a la vez actitudes, habitus, saber hacer, en el método y en las posturas reflexivas. También es importante, a partir de la formación incial, crear los lugares para el análisis de la práctica, de mestizaje de las aportaciones y de reflexión sobre la forma cómo pensamos, decidimos, comunicamos y reaccionamos en una clase. Y también contar con lugares, quizá los mismos, para el trabajo sobre uno mismo, sobre los propios miedos y las emociones, para favorecer el desarrollo de la persona y de su identidad.
Els reptes (nous i vells) que encarem diàriament requereixen respostes complexes i ajustades a cada situació i cada context. Respostes que cadascun de nosaltres ha de ser capaç de generar, a partir dels coneixements previs, l'experiència, l'anàlisi crítica, el treball en equip, el compromís i la professionalitat. La pràctica reflexiva que proposa Perrenoud ens sembla fonamental per esdevenir els professionals de l'educació del s. XXI.
I TU, QUÈ N'OPINES?
Voleu conèixer altres aportacions d'aquest autor? Us deixem alguns enllaços que us poden interessar:
- Llibres i articles (en castellà)
- Diez nuevas competencias para enseñar (P. Perrenoud)
- El blog de Perrenoud
34 - REFLEXIONS SOBRE L'AVALUACIÓ FORMADORA: AUSTIN'S BUTTERFLY
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Noviembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2313
01/11/2021
Com ja hem compartit amb vosaltres a l'apartat d'Avaluació d'El Teler de Música, entenem l'avaluació com una part fonamental del procés d'aprenentatge, i fem nostres les propostes de Neus Sanmartí sobre la perspectiva d'avaluar per aprendre.
Segons Sanmartí, l'avaluació té una doble dimensió:
- Reguladora de l'aprenentatge, per tant, orientada a identificar i superar les dificultats en el procés d'aprenentatge. Aquest tipus d'avaluació serà formativa quan som els docents qui, majoritàriament, prenem les decisions sobre aquest procés. I formadora, quan són els aprenents qui pren majoritàriament les decisions.
- Valorativa, en la mesura que ha de permetre valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'Avaluació per Aprendre (AxA) és un tipus d'avaluació formadora que es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada desitjat. Es basa en la idea que, per tal que els aprenentatges siguin més efectius, cal que els aprenents:
- Entenguin clarament allò que s'espera que aprenguin.
- Rebin un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.
- S'involucrin en les tasques escolars: prendre decisions sobre els passos a seguir, ser conscients dels errors i autoregular-se.
Però... com portem a la pràctica tot això? Com ho traslladem a la realitat de l'aula?
Us convidem a veure un exemple clar i simple d'una pràctica d'avaluació formadora fantàstica que pot ajudar-nos a contestar aquestes preguntes: la papallona d'Austin.
AUSTIN'S BUTTERFLY
No us sembla que després d'aquest exemple és més fàcil plantejar l'avaluació formadora a l'aula? Ens hi posem?
I TU, QUÈ N'OPINES?
35 - CONTRA EL DESÀNIM: ALWAYS LOOK AT THE BRIGHT SIDE OF LIFE
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Noviembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 1932
06/01/2022
Comencem any en una situació molt pitjor de la que ens figuràvem. La irrupció de la variant omicron de la covid-19 ens ha destarotat els plans, ens ha esguerrat les festes... i dilluns tornem a les aules! Teníem l'esperança de poder començar a treure mascaretes, de no haver de tornar a confinar cap grup, d'anar recuperant la normalitat de mica en mica... I tot se n'ha anat en orris, com si tornéssim a la casella de sortida.
Reprendre el curs en aquestes condicions, no és fàcil. Però hem de ser conscients que el desànim, lògic i compartit, no és un bon company de viatge a l'aula de música. Perquè ja us hem dit moltes vegades que la passió és un ingredient fonamental per fer bé la nostra feina, com també ho són la il·lusió, les ganes, l'alegria... i si ens deixem vèncer pel desànim, perdem tots aquests elements.
Forma part de la nostra feina, com a professionals de l'educació, vetllar pel nostre benestar anímic. Ja sabem que no és fàcil girar la truita i que a vegades costa tenir l'energia de plantejar segons quines activitats davant el grup. Però, com un peix que es mossega la cua, la passió que nosaltres posem a l'aula ens retorna amb l'energia positiva dels nostres infants i adolescents quan canten, ballen, toquen, piquen, juguen i riuen. Si som capaces del petit gest que suposa respirar profundament, somriure, badar la boca i començar una cançó o convidar a ballar, la resta anirà venint.
El nostre desig per al 2022: que siguem capaces de lluitar contra el desànim i mantenir la passió en la nostra feina. La nostra recomanació: el petit exercici de mirar sempre la part positiva del que tenim. Fer-se un tip de riure amb els Monty Python i escoltar la seva cançó "Always look at the bright side of life", de la pel·lícula Life of Brian sempre és una bona manera de començar l'any!
CUIDEM-NOS!
TU, QUÈ N'OPINES?
36 - MÚSICA PER LA PAU
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Noviembre 2021
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 2894
01/03/2022
La guerra irromp a Europa amb l'atac de Rússia a Ucraïna, i ens acosta la realitat que tants països viuen a la resta del món: la violència, la destrucció, la por, el dolor. Totes les guerres importen. Totes les vides importen. Tenir-la a prop ens hauria de fer pensar en el valor de la vida, de la llibertat, i en la importància de prendre partit i comprometre'ns amb la pau. Perquè la pau no pot donar-se per feta: s'ha de construir, s'ha de mantenir i s'ha d'educar.
Des d'El Teler de Música tenim clar el nostre compromís amb la pau i us volem animar a treballar sempre els valors que la promouen. Però no de forma puntual, quan esclata un conflicte armat, quan se'ns fa present a tots els mitjans de comunicació i xarxes socials, sinó sempre, de forma continuada. Perquè només educant per la pau construirem una societat més justa. I perquè fer-ho és una responsabilitat de tots i totes les professionals de l'educació. I perquè la música és eina una fonamental per a la pau.
Avui, recordem l'Himne per la Pau que Pau Casals va composar per a l'ONU l'any 1971. Us convidem a escoltar-lo i a llegir-ne la lletra. Un missatge que més de 50 anys després, segueix vigent i és necessari recordar.
LLETRA DE L'HIMNE (EN ANGLÈS I EN CATALÀ)
Tan de bo la pau torni a Ucraïna i a tots els països que pateixen conflictes armats. Tan de bo tots els infants del món puguin créixer en pau. Tan de bo amb la música puguem contribuir-hi, ni que sigui una mica.
Si voleu trobar propostes d'El Teler per treballar els valors de la pau, podeu fer una cerca a la nostra pàgina amb el cercador de continguts: Valors / Pau i justícia. Aquestes són algunes de les propostes publicades fins ara:
- 8-10 - Diàlegs i discussions musicals,
- 10-12 - Beethoven: sons del silenci, Senzeninah - Cançons per la pau, Singing all together
- 12-14 - Blues, un vehicle musical per expressar-nos, Cançons per la pau: el desertor, Mirades... musicals, Pau Casals, música per la pau
- 14-16 - Beethoven i Europa, De què parlen les cançons? (2) Guerres, tristes guerres, De què parlen les cançons? (3) Crítica política, Imagine de John Lenon, Moving: per a què ens movem?
TU, QUÈ N'OPINES?
37 - INCLOURE LA DIVERSITAT A TRAVÉS DE LA MÚSICA
- Detalles
- Categoría: Per reflexionar
- Publicado el 01 Octubre 2022
- Escrito por Teler Música
- Visitas: 1434
01/10/2022
Fa uns dies, el magazín virtual Catorze compartia a les xarxes el deliciós curtmetratge Farmony, de Juiyoon June Park, i l'introduïa dient que "fins i tot la nota que desentona té el seu lloc al pentagrama i al món".
Nosaltres no ens hem pogut estar de veure-hi, més enllà de la metàfora, un reflex molt realista de com plantegem la inclusió a través de la música. Com altres llenguatges artístics (aquells en els que el producte és en si mateix una pràctica, i no pas un objecte*), la música presenta unes característiques que admeten i faciliten la integració dels elements diferents dins un tot harmònic, generant un espai privilegiat per a la inclusió de la diversitat, de totes les diversitats. Tothom pot tenir cabuda en un cor, en un conjunt instrumental, en un grup de dansa... Perquè la diferència és enriquidora i perquè totes les aportacions són complementàries i sumen en l'experiència artística.
Però encara volem anar una mica més enllà: no és només que acceptem que, potencialment, tothom pugui tenir cabuda en l'experiència musical. És que pensem que tothom ha de tenir-hi cabuda! Perquè, com s'assenyala a la publicació "Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable", dins el marc del projecte Educació 360 d'educació a temps complet, "les arts en l'educació tenen impacte individual i col·lectiu, condicionen la vida en societat de les persones i beneficien especialment les persones d'entorns desafavorits" i, per això, cal garantir l'accés a la pràctica artística per garantir els drets culturals.
Incloure tot l'alumnat, tots els infants, tots els adolescents i joves, tothom, en la pràctica musical no és només una opció viable. És un exercici de justícia social, necessari per garantir el dret a la pràctica artística.
Aquest és el punt de partida de Xamfrà, de com plantegem l'educació musical a El Teler de Música i a altres experiències en les que treballem... i en les que treballen moltes altres persones al nostre país. És el cas d'una inciativa que ens ve de gust compartir i reconèixer des d'aquí: l'Orquestra Inclusiva de la UVic, un projecte que val la pena conèixer. Us en deixem un tastet:
*A Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable, s'assenyala que els "llenguatges artístics en què el producte artístic és en si mateix una pràctica (a diferència d'altres en què el producte artístic és un objecte), i que incloguin la dansa, la música, el teatre i el circ, entre altres expressions artístiques (...) presenten uns trets concrets amb valor educatiu específic: el component performatiu en un lloc i moment determinat (l'aquí i l'ara), l'activitat en grup i al coralitat del resultat, i el procés artístic" (p.6)